El passat 29 de gener, el Consell de Ministres va aprovar un seguit de mesures de reforma del sistema públic de pensions amb l’objectiu de garantir la seva sostenibilitat a mig i llarg termini, atesa l’amenaça que suposa l’envelliment de la població i els efectes de l’actual crisi econòmica. El pla de reforma de les pensions del Govern espanyol inclou mesures com l’augment de l’edat mínima de jubilació, el nombre mínim d’anys cotitzats per accedir a les pensions, el període de còmput per calcular la quantia de la pensió i la restricció de les prejubilacions. Tanmateix, la proposta més polèmica ha estat l’ampliació progressiva de l’edat legal de jubilació fins als 67 anys.

El Govern ha jurat i perjurat la possibilitat de negociar i modificar aquestes mesures en la comissió parlamentària del Pacte de Toledo, però això no ha servit per calmar el descontent social. L’allargament de l’edat legal de jubilació als 67 anys i la “sólo-era-un-ejemplo” proposta d’ampliar el còmput de referència per calcular la pensió als darrers 25 anys de la vida laboral han estat clara i àmpliament rebutjades pels sindicats i la resta de partits polítics, amb excepció de la CEOC i el Banc d’Espanya.

L’envelliment de la població i el conseqüent augment imparable de la ràtio població jubilada-població activa fan necessària i urgent l’adopció de mesures per a garantir la sostenibilitat del sistema de pensions. Tanmateix, la qüestió és veure si la mesura proposada pel Govern espanyol d’allargar l’edat legal de jubilació és adequada o, pel contrari i com comença a ser habitual, és un exemple més de la cultura del pedaç.

Té sentit l’augment de l’edat de legal jubilació quan l’edat de jubilació real es situa entre els 62 i 63 anys? Efectivament: quatre de cada deu persones que accedeixen a la jubilació ho fan abans d’arribar a l’edat oficial. La jubilació anticipada s’ha utilitzat de forma sistemàtica com a mecanisme per a la reducció de la plantilla, amb els costos que això suposa per a la caixa de la Seguretat Social i la reducció de població activa que implica. És cert que el paquet de mesures que ha aprovat el Govern espanyol també inclou l’augment de l’edat mínima de jubilació (actualment fixada en 52 anys) i la limi-tació de les jubilacions anticipades en aquelles empreses amb beneficis. Amb-dues, propostes efectives per augmentar el nombre de cotitzants a la Seguretat Social. Així mateix, també està previst l’augment del nombre mínim d’anys cotitzats per accedir al 50% de la pensió de jubilació. Així doncs, per què allargar també l’edat legal de jubilació? No sembla coherent allargar l’edat legal de jubilació quan es tracta d’una variable que no restringeix l’edat de jubilació efectiva. Què fa pensar que l’allargament de l’edat legal de jubilació en dos anys farà augmentar també l’edat efectiva de jubilació?

Té sentit l’augment de l’edat de legal jubilació quan la taxa d’activitat es situa al voltant del 60%, la taxa d’atur per sobre del 20% i la de temporalitat al 30%? Més enllà, aquesta mesura pot contrarestar els esforços encaminats a reduir l’elevadíssima taxa d’atur actual, donat que redueix el nombre de llocs de treball vacants disponibles en el mercat. L’economia espanyola no necessita menys pensionistes, sinó més treballadors i treball de major qualitat. En conseqüència, cal apostar per augmentar la taxa d’activitat i reduir les taxes d’atur i temporalitat per alleugerar la pressió sobre la caixa de la Seguretat Social i ampliar el nombre i quantia de les cotitzacions. Mesures especialment necessàries entre els col·lectius de població jove i dones, col·lectius amb significatives dificultats per accedir i mantenir-se en el mercat de treball. Cal adoptar polítiques de treball que millorin les condicions dels joves en l’accés al mercat de treball, polítiques socials d’igualtat que assegurin la permanència de les dones en el mercat laboral i polítiques que creïn llocs de treball amb més valor tecnològic i de coneixement.

No sé si algun dia serà absolutament necessari l’allargament de l’edat legal de jubilació; probablement així sigui. Tanmateix, no es pot començar la casa per la teulada. Ampliar l’edat legal de jubilació no sembla, ara per ara, una mesura eficient ni efectiva per assegurar la sostenibilitat del sistema de pensions. Són les polítiques econòmiques, socials i laborals estructurals les que, a més de garantir la subsistència del sistema de pensions, milloraran la qualitat del mercat laboral espanyol i redreçaran el conjunt de l’economia. Hem de començar a pensar en termes d’eficiència i efectivitat i deixar enrere la ja esgotada cultura del pedaç.

Foto: SiD